El món de la justícia és un ecosistema convuls marcat pels canvis constants, les mancances estructurals i els retards. Substitucions, places vacants, moviments entre departaments, renúncies i falta d’efectius de batlles, magistrats del Tribunal de Corts, del Superior i fiscals adjunts estan a l’ordre de dia. Ara li toca el torn al càrrec de màxim responsable de l’acusació pública. Després de dotze anys i dos mandats, Alfons Alberca plega a final de setembre i s’incorpora al Tribunal de Corts com a magistrat a temps parcial. Ha estat un moviment de peces. El jutge i president del tribunal, Josep Maria Pijuan, es va jubilar el maig passat, així que la fins aleshores magistrada a temps parcial Carolina Bailén –que havia estat fiscal– passava a jornada completa, de manera que quedava una plaça vacant que serà el lloc que ocuparà Alberca. La seva substitució comportarà una nova reorganització interna. La que està més ben col·locada per liderar el Ministeri fiscal en la nova etapa és l’actual magistrada del Tribunal Superior Alexandra Cornella, que durant molts anys també va formar part de l’equip de l’acusació pública. La decisió de nomenar el nou fiscal general correspon al Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern. El mandat és per a sis anys renovable una sola vegada. Xavier Espot i Ester Molné, en tant que ministra de Justícia i Interior, tenen un mes i escaig per tancar la qüestió.

Cinc anys convulsos
Toni Martí va escollir poc després d’arribar al Govern Alfons Alberca fiscal general en substitució de Robert Ampuy l’any 2011. Era la primera vegada que un andorrà es feia càrrec del ministeri públic. I el va renovar sis anys més tard, tot i els dubtes inicials sobre la continuïtat. Però va ser precisament el que marcarà tot el seu segon mandat, el cas BPA, el que el va catapultar cap a la reelecció: l’entorn dels Cierco el va situar en el punt de mira. El 2018 comença el judici que des de fa cinc anys està marcant els tempos de l’univers judicial amb el fiscal general a primera línia. Primer com a part de la instrucció i després a les vistes d’una causa inacabable i ajornada infinitat de cops per motius diversos com un element clau de l’estratègia de la defensa per dilatar el judici. Alberca tampoc es va escapar de convertir-se en protagonista. Un dels advocats d’un dels encausats va provar d’apartar-lo del cas sota l’al·legació que no actuava amb imparcialitat. No se’n va sortir, però la vista es va tornar a suspendre. I encara estem a la primera causa que ni de bon tros és la més transcendent de tot el que envolta les suposades irregularitats de BPA. S’havia previst la possibilitat que fent una excepció continués al càrrec com a mínim fins tancar el primer judici, però com que és impossible marcar una data fiable s’ha optat pel relleu.

En falta un
Alberca ha defensat sempre que pel volum de treball el ministeri públic hauria de tenir en plantilla vuit fiscals adjunts. Fa menys de dos anys només eren quatre i ara n’hi ha set: Ivan Alís, Borja Aguado, Núria Garcia, Roser Mazon, Elisabet Puente, Patrícia Silvestre i Marta Villaverde. En faltaria un, doncs, per gestionar amb garanties i sense retards els més de 10.000 dossiers –la majoria causes penals– que arriben cada any al Ministeri fiscal.